Abans de marxar de vacances de Setmana Santa el nens i nenes del Pascual Cañís van fer les típiques Mones de Pasqua.
CICLE INFANTIL
Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de pastís elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, car només es regalava fins que els nens feien la primera comunió (antany s'efectuava els 12 anys).
La mona tradicional, a Catalunya i la Franja de Ponent, té generalment forma de tortell. Hi ha varietats més senzilles fetes de pa de pessic, gemma, xocolata, etc., en forma de tortell només amb ous, aguantat per unes tires de pasta -per tant en aquest cas es cou tot junt al forn- i, si convé, pintades (Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent etc.). La presència dels ous com a símbol de la Pasqua, és present a tot Europa, des d'Anglaterra fins a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral.
CICLE INICIAL
CICLE MITJÀ
A Catalunya és tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí o l'avi obsequiï el seu fillol amb la mona, en la qual sempre hi ha l'ou. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis el número d’ous era de tretze. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria coneguda com a coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d'animals o d'objectes.
La tradició de la Mona de Pasqua s'aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjans del segle XIX, que les mones perden la seva senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, enriquint-se amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, sens dubte, els ous de Pasqua pintats, tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartró o tela.
CICLE SUPERIOR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada